Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
post
Tecnologia
Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que gruixuda, de dimensions ben diverses segons la comarca, sovint expressades en polzades, però de gruix inferior a 40 mm i d’amplada almenys quatre vegades més gran que el gruix.
Els gruixos normalitzats per a les posts són 10, 12, 15, 18, 20, 24, 26, 35 i 40 mm
xapa
Tecnologia
Placa prima de metall, de fusta, de cuir, de plàstic i d’altres matèries.
Les xapes de metall són anomenades també planxes , i les de fusta, preferentment, fulloles
tauler | taulera
Persona que té (a mercat, en una fira, etc) una taula de vendre carn, peix, llet, etc.
mesa
Taula de l’altar, damunt la qual hom celebra la missa.
escaquer
Escacs
Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs.
És dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun Aquests compartiments són alternativament de color clar escacs blancs i de color fosc escacs negres Hom anomena columna cadascuna de les vuit fileres de cases que van en sentit vertical de la banda del tauler més propera a un dels jugadors a la banda més propera a l’altre jugador, rengle cadascuna de les vuit fileres de cases que van d’una banda a l’altra del tauler en direcció horitzontal, i diagonal cadascuna de les fileres de cases del mateix color unides per…
taula
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien petges en forma…
sòcol
sòcol romànic de la pica baptismal de Sant Andreu de Sagàs
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Membre arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.
orelló
Agronomia
Cadascuna de les dues peces metàl·liques o de fusta en forma d’aletes que, a un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.
pensió
Dret canònic
Dret civil
Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc, pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica permanent.
Originàriament, gràcia concedida per un sobirà, a partir de la Revolució Francesa apareix com un dret de tot funcionari, magistrat, militar, certs càrrecs polítics El dret canònic la distingeix d’un benefici eclesiàstic