Resultats de la cerca

El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i…

Mineral que es presenta en agregats de cristalls triclínics, blancs i nodulosos És primera matèria en l’obtenció de l’àcid bòric i de borats Presenta unes propietats òptiques molt interessants fibra òptica

La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química enfront dels àcids…

El perborat més important és el perborat sòdic, el qual és un sòlid que es fon a 63°C És moderadament soluble en l’aigua, i es descompon alliberant peròxid d’hidrogen, pel qual fet és emprat com a agent blanquejant Hom l’obté per reacció d’àcid bòric amb peròxid sòdic És un oxidant suau quan actua en medi alcalí És emprat també com a germicida, com a desodorant i en odontologia

Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…