Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
branc
Camí, séquia, serra, etc, que arrenca d’un altre de principal.
branc ferroviari
Transports
Tram de via que permet a un tren enllaçar amb un altre tram per prendre una altra direcció o per quedar desplaçat fora del tram principal.
brenc
Branc o ramal de camí.
burxanc
Branc o tros de fusta puntegut.
enllaç de trompeta
Construcció i obres públiques
Enllaç entre dues vies una de les quals té un extrem en aquest indret, en la qual hom pot fer tots els canvis de direcció sortint i entrant per la dreta de les calçades, sense cap intercepció.
Consta d’un pas a diferent nivell, un llaç, dos brancs directes i un branc semidirecte
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició de…
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…