Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
camises brunes
Política
Nom que reberen els militants nacional-socialistes alemanys (1925) i especialment les SA (seccions d’assalt).
estrella de mar amb potes brunes
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, amb un disc de 6 a 7 cm de diàmetre amb braços de secció circular d’uns 6 a 8 cm de longitud, de color fosc, que habita sobre fons variats a partir de 10 cm de profunditat.
feofícies
Estructura d’una feofícia
© Fototeca.cat
Botànica
Classe de feòfits integrada per algues bentòniques quasi exclusivament marines, de tal·lus pluricel·lular d’estructura variable, a vegades de grans dimensions, de color bru.
Les cèllules solen ésser uninucleades i presenten nombrosos plasts parietals, que contenen clorofilla a i b , carotens i ficoxantina, La membrana cellular és de cellulosa i d’algina Com a substàncies de reserva hi ha olis, manitol i laminarina, però mai no hi ha midó Presenten alternança de generacions Les cèllules reproductores zoòspores i zoogàmetes són fusiformes i tenen dos flagels desiguals
clivellat
Fitopatologia
Malura criptogàmica produïda pels fongs ascomicets Venturia pirina
, que ataca el perer, i V. inaequalis
, que ataca el pomer.
Els fruits afectats presenten taques brunes i es clivellen Els tractaments són principalment preventius
cargolí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.
Els llegums són grossos uns 15 cm, i les llavors, com mongetes globuloses i brunes És originària de la part tropical d’Amèrica del sud
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
terra bruna
Geologia
Nom aplicat als sòls de perfil A(B)C, amb humus de tipus mull forestal, caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.
El color bru hi és degut al complex argillohúmic i als òxids de ferro hidratats que envolten les partícules del sòl Les terres brunes es formen sobre diversos tipus de roca mare, en regions de clima temperat i relativament humit
coreòpside
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de l’Amèrica del Nord, de fulles bipinnatisectes amb els segments linears, i de capítols amb el disc bru purpuri i amb les lígules grogues per la part terminal i vermelles purpúries per la part basal.
Les lígules són de diferent color en les varietats purpurea purpúries, marmorata amb taques brunes i sanguinea vermelles Ateny una alçària de 30 a 100 cm, però només de 15 a 20 cm en la varietat nana És plantada per llavor Serveix per a guarnir platabandes, vorades i tests La floració és estiuenca
mecòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de dimensions mitjanes o petites i de cos allargat, amb el cap acabat en un rostre vertical, amb un aparell bucal mastegador i amb dues antenes filiformes, tan llargues com el cos.
Les quatre ales són membranoses, amb taques brunes, i en repòs resten plegades al llarg del cos Els mascles del gènere Panorpa tenen cercs en forma de tenalles, que recorden la cua dels escorpins Les larves són terrestres i carnívores Hom en coneix unes 150 espècies, de tot Europa, agrupades en els gèneres Bittacus, Boreus i Panorpa , freqüents als Països Catalans
zebra
ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa