Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
centre BTT
Ciclisme
Espai de lliure accés destinat a la pràctica de la bicicleta tot terreny amb un mínim de 100 km senyalitzats.
Promogut per Turisme de Catalunya, el 2011 disposava de disset centres repartits per tot el territori català Tots els centres tenen un punt d’acollida d’on parteixen els diferents itineraris certificats per la Federació Catalana de Ciclisme
bicicleta tot terreny
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que es practica en espais naturals, consistent a desplaçar-se amb una bicicleta tot terreny.
Fou reconeguda per primera vegada com a modalitat olímpica en els Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996
bicicleta tot terreny
Bicicleta tot terreny
© Decathlon
Esport
Bicicleta d’estructura reforçada, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, adaptada especialment a terrenys accidentats.
Amb aquestes bicicletes es practica l’especialitat esportiva de la bicicleta tot terreny
bicicleta tot terreny
Tomàs Misser durant la seva participació a la mànega de la Copa del Món de bicicleta tot terreny celebrada a Llinars del Vallès el 1993
Arxiu Guak
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de muntanya sobre camins i cingleres en un entorn natural, coneguda popularment com a BTT (bicicleta tot terreny).
La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…
duatló
Campionat de duatló d’Espanya d’Autonomies 2004, Sant Joan de les Abadesses
CT Sant Joan de les Abadesses
Altres esports
Pràctica esportiva que combina la realització de dues curses a peu i una altra en bicicleta.
Especialitat del triatló, s’acostuma a practicar quan la temperatura de l’aigua no permet nedar, per la qual cosa se substitueix la cursa inicial de natació per una cursa atlètica Així, el duatló es compon d’una cursa a peu, una de ciclisme i una altra cursa a peu Les distàncies habituals són l’esprint, que cobreix recorreguts de 5, 20 i 2,5 km, la curta distància 10-40-5 km i la llarga distància 14-60-7 km, però hi ha competicions que n’estableixen d’altres, com la Powerman suïssa 10-15030 km o el Duatló de Londres 10-20-5 km Es distingeix el duatló de carretera i el de muntanya en funció…
raid d’aventura
Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…
curses d’orientació
Els participants a les curses d’orientació s’ajuden d’un mapa específic del terreny
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Esport que consisteix a recórrer, en el menor temps possible, un circuit amb una sèrie de controls disposats en el terreny i representats en un mapa de la zona.
Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…
ciclisme
Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…
bicitrial
Daniel Comas, guanyador de la primera prova de la Copa del Món de bicitrial (2009) disputada a Ripoll
Federació Catalana de Ciclisme-Comissió de Trial
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a superar diferents obstacles agrupats en zones tot mantenint l’equilibri sobre la bicicleta.
En cas de recolzar el peu a terra, el participant rep una penalització i s’estableix una classificació en ordre invers al nombre de faltes comeses La competició pot tenir lloc en un entorn natural o artificial i, segons sigui aquest, ofereix diferents tipus d’obstacles La bicicleta de trial, generalment d’alumini, pesa entre 7 i 8 kg i es caracteritza per la seva original geometria, de manillar alt i ample i part posterior baixa, que apropa el centre de gravetat a terra i n’augmenta l’estabilitat Els models de competició no porten seient i tenen frens molt potents i pneumàtics adherents Hi ha…
esports d’aventura
El salt de pont és un esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per unes cordes o gomes
Fotolia
Esports d’aventura
Conjunt de pràctiques esportives de risc, generalment no competitives, que es desenvolupen en un entorn natural.
També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…