Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tallarina

Tallarines
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta
de farina en forma de tiretes llargues i estretes.
Hom les cuina de diverses maneres bullides i preparades amb mantega, formatge ratllat i, eventualment, salsa de tomàquet, gratinades, com a fideus, com a macarrons, etc
castanya

Castanyes
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Llavor comestible del castanyer.
Les castanyes seques amb un 12-15% d’aigua, bullides 70% d’aigua o torrades 40% d’aigua tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farina, marron-glacés Són també consumides com a fruita seca la part comestible representa del 21 al 25% del pes del fruit, i es caracteritza per la quantitat relativament baixa de greix que conté i per l’elevat percentatge de glúcids totals
mongeta

Mongetes seques blanques
© Fototeca.cat
Alimentació
Agronomia
Fruit de la mongetera.
N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment fins a assolir el 1920 una…
farro
Farinetes bullides o fregides, fetes amb farina de blat de moro, que hom menja al Rosselló i a la zona septentrional del Principat.
caneló

Canelons
© MPG
Gastronomia
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que hom es menja bullides, enrotllades, farcides de carn, peix o verdures, cobertes de salsa beixamel o de tomàquet i gratinades amb formatge ratllat.
lasanya

lasanya
Alimentació
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que, un cop bullides, hom prepara superposant-les i intercalant-hi capes de carn picada o de verdura i cobrint-les amb salsa i formatge ratllat.
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…