Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
càrtel
Economia
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d’evitar o de disminuir la competència mútua.
De fet, el seu objecte principal és d’aconseguir una posició monopolística en el mercat si hom no assoleix aquesta finalitat l’acord sol restar sense efecte ràpidament Segons la natura de l’acord, els càrtels es poden classificar en diversos grups de preus de compra i venda , en els quals les empreses es comprometen a seguir una determinada política de preus de condicions de compra i venda , en els quals les empreses fixen també altres condicions, com les de pagament, formes de contracte, etc de producció , en els quals hom assigna a cada empresa un programa de producció que pot comprendre…
cartel·la
Tecnologia
Peça, aproximadament triangular i feta de xapa, que serveix per a reforçar o fer més rígida la unió de dues o més peces d’una construcció metàl·lica.
cartel·la
Tecnologia
En una estructura metàl·lica, tros de xapa sobre la qual hom fixa —solda, rebla o colla amb cargols— les barres que coincideixen en un nus.
cartel·la
Construcció i obres públiques
Peça que, fixada en una paret, serveix de suport a un balcó, una cornisa, una estàtua, els coixinets d’un arbre de transmissió, etc; mènsula.
acord col·lusori
Economia
Dret mercantil
Acord tàcit o explícit entre empreses oligopolístiques sobre preus, produccions, zones de venda, amb la intenció d’establir un comportament monopolístic conjunt que les beneficiï.
Si l’acord és explícit, s’anomena càrtel Aquests acords representen pràctiques restrictives de la competència, i actualment són més vigilats i sancionats per l’Administració que la formació de grans grups industrials, primers objectius de les lleis antimonopoli
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
trust
Economia
Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.
En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova holding, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini Aquesta operació, que sovint és un canvi d’accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d’empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust El terme és aplicat en general a tot conjunt d’empreses que tinguin un control únic Es…
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
política antimonopolista
Economia
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l’oferta i la demanda.
És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i…