Resultats de la cerca

La recensió consisteix a seleccionar les variants característiques de cadascun dels còdexs, agrupar aquests en famílies i establir-ne les relacions de dependència per tal de fixar-ne una mena d’arbre genealògic

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà,…

A l’enquadernació de còdexs, sovint les guardes són fulls d’altres còdexs, de vegades més antics, esquarterats, i poden tenir un gran valor Solen contenir anotacions relatives al contingut del llibre o als seus possessors o bé afegits de lectors posteriors

Les famílies , més o menys homogènies, es formen amb procediments diversos d’observació contingut llacunes o afegitons importants collació de variants típiques o errors que permeten de definir un tipus de recensió , llevat del cas de còdexs eclèctics amb contaminació de variants omissions o interpolacions típiques i ordre de mots Sovint n'hi ha prou amb sondeigs sistemàtics en indrets crítics Gràcies a variants subtípiques i distintives s’ordenen els subtipus i els manuscrits aïllats Una sola lletra i els subíndexs numerals algunes vegades poden designar els còdexs d’una mateixa família

La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en…

Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és establert un…

La dificultat de l’obtenció en limità l’ús als còdexs més luxosos

Els còdexs musicals llatins hi apliquen unes melodies particulars, especialment riques en els repertoris hispànics

El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…

Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any