Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
caducitat
Dret
Extinció d’un dret o acció pel fet de no ésser exercitat dins el termini fixat per la llei (caducitat legal) o pactat entre les parts (caducitat convencional).
Contra la prescripció, que suposa sempre terminis llargs i de possible interrupció, la caducitat actua en terminis breus, improrrogables i sense possible interrupció
caducitat
Dret
Extinció d’un permís, una concessió, una autorització, etc, atorgats per l’administració per un temps determinat (permís de conduir, passaport i d’altres), pel fet de no complir pagaments periòdics o de no complir altres requisits (patents i marques, llicència d’edificació, etc).
data de caducitat
Alimentació
Medicina
Moment a partir del qual s’extingeixen les garanties que un producte alimentari o farmacològic conservi les qualitats aptes per al consum, encara que l’aparença sigui normal.
caducitat de la instància
Dret processal
Extinció d’un procés quan una de les parts no efectua voluntàriament durant un termini fixat els actes processals que li pertoquen.
caducitat de la instància
Dret administratiu
Fi i arxivament de les actuacions d’un procediment o expedient administratiu, decretat quan durant un termini determinat és paralitzat per causa imputable a l’interessat.
ineficàcia
Dret civil
Manca d’eficàcia que la llei estableix en les disposicions d’última voluntat per diverses causes.
Com és ara les de revocació de les disposicions testamentàries, la caducitat aplicable als testaments no notarials si no es compleixen determinades formalitats en els terminis legals i la nullitat que es produeix quan el testament o codicil no correspon a algun dels tipus que preveu la llei, s’ha atorgat amb violència, dol o frau o sense observança dels requisits de capacitat o forma exigits per la llei a Catalunya, a més, el testament és nul quan no conté institució d’hereu
contracepció d’emergència
Medicina
Qualsevol dels mètodes que una dona pot utilitzar després d’una relació coital amb risc d’embaràs no desitjat, amb l’objectiu de prevenir-lo.
Pot consistir en l’administració de gestàgens, o, més excepcionalment, en l’administració simultània d’estrògens i gestàgens Aquests mètodes són indicats en cas de relacions sense mètode anticonceptiu, en el d’ús incorrecte o incidències tant en els mètodes de barrera preservatiu, diafragma com en els mètodes naturals Ogino-Knauss, Billings, mètode simptotèrmic en cas d’oblit d’una o més dosis d’anticonceptius orals, o bé en presència de medicacions addicionals que en redueixin l’efectivitat en cas de caducitat del pegat transdèrmic quan es presenti expulsió o hi hagi ús…
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la…
disputa
Història
A l’edat mitjana, polèmica teològica sostinguda entre els jueus i cristians de forma oral i pública.
La iniciativa venia sempre del cantó cristià Així, predicadors com Ramon Llull 1299 i Vicent Ferrer 1414 o conversors com Arnau Sellam d’Estadella 1377 i Juan Fernández de Toledo 1389 obtingueren llicències reials per a poder sermonar o disputar a les sinagogues A Catalunya, en dues ocasions la convocatòria d’una disputa fou feta per les altes autoritats, en una de les quals, convocada per Jaume I i que tingué lloc al palau reial de Barcelona, del 20 de juliol al 8 d’agost de 1263, davant el rei, barons i prelats, Mošé ben Naḥman i uns altres rabins foren obligats a disputar amb el convers…
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…