Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
campament

Campament militar
(CC0)
Militar
Establiment eventual, en un terreny determinat, de forces militars allotjades en tendes de campanya, barraques, etc.
Els campaments han estat protegits de diverses maneres amb estacades d’escuts els egipcis, amb muralles els assiris, amb estacades i eventualment amb fossats els grecs, com a pobles emmurallats castra de les legions romanes, fortificats amb els propis carros els germànics, etc Els campaments dels exèrcits medievals catalans rebien el nom de real A l’edat mitjana, a causa d’establir la cavalleria les pròpies posicions de manera més immediata i improvisada, la importància dels campaments començà a decréixer amb l’augment de la potència de les armes de foc…
acampada

L'acampada consisteix a muntar tendes de campanya a l'aire lliure per fer-hi una estada provisional
Stock
Excursionisme
Pràctica esportiva que consisteix a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…
campament

Campament d’altura al pic Khan Tengri, fronterer amb el Kazakhstan i el Kirguizistan
© Galyna Andrushko - Fotolia.com
Esport
Instal·lació de sojorn a l’aire lliure per a la pràctica esportiva, especialment el muntanyisme, feta amb tendes de campanya i serveis auxiliars.
En les expedicions d’alta muntanya, hom distingeix el campament base , on hi ha els dipòsits de queviures i el material, i el campament d’altura , bastit amb una o dues tendes en plena ascensió El campament d’hivern es caracteritza per tendes especialment aïllants Els campaments destinats al turisme reben el nom de càmping
cultura arcaica
Història
Denominació amb què és coneguda cada una de les sèries de cultures de l’Amèrica Central i del Nord (part sud-occidental i atlàntica) anteriors a les grans cultures americanes.
A Califòrnia daten del primer millenni aC, amb cases semisubterrànies de planta rodona A la part atlàntica corresponen a pobles caçadors i recolLectors que vivien en campaments prop de llacs i rius A l’Amèrica Central les cultures arcaiques daten del segon milleni a l’any 400 aC i són molt més desevolupades, tant en arquitectura piràmide de Cuicuilco com en terrissa
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els…
calabós
Militar
A les casernes, els campaments militars, etc, local on són tancats els soldats que han de complir arrests.
cardo maximus
Urbanisme
Arqueologia
En les ciutats i els campaments romans, via central longitudinal, orientada de nord a sud, travessada perpendicularment pel decumanus.
Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels
decumanus
A les ciutats i als campaments romans, via transversal, orientada d’oest a est, travessada perpendicularment pel cardo maximus
.
agger
Història
A l’antiga Roma, talús de terra o de pedres o apilotament de materials diversos per a una finalitat defensiva, generalment per protegir els campaments militars.
germànic | germànica

Expansió dels pobles germànics
© fototeca.cat
Història
Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…