Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
campió | campiona
Persona que ha assolit la victòria en una competició, especialment esportiva.
raquetes de neu
Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu durant una prova de la Copa d’Europa del 2011
FEEC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a desplaçar-se amb raquetes de neu sobre terreny nevat.
Les raquetes de neu començaren a utilitzar-se a l’Àsia Central aproximadament l’any 4000 aC Des d’allí, diversos grups humans migraren cap a Sibèria, Escandinàvia i Amèrica Durant l’edat moderna els indígenes nord-americans foren experts en l’ús de raquetes per desplaçar-se sobre la neu, tècnica que els buscadors d’or i comerciants de pell europeus establerts al Canadà i al nord dels EUA assimilaren durant els segles XVIII i XIX El 1840 es fundà al Canadà el primer club de raquetes de neu el Montreal Snowshoe Club, que tres anys després organitzà les primeres curses i que inspirà la creació…
surf d’estel
Gisela Pulido, nou vegades campiona del món de surf d’estel
CARLOS MONCHO / RED BULL CONTENT POOL
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a lliscar sobre la superfície de l’aigua amb una planxa de surf d’estel, arrossegat per un estel de tracció i fent salts i acrobàcies.
Als països anglosaxons és conegut com kitesurfing o kiteboarding , mentre que als francòfons se’l denomina flysurf , kitesurf o surf-volant Comprèn les disciplines de regata, estil lliure, ones, eslàlom i velocitat Els primers que utilitzaren estels per a arrossegar embarcacions foren els mariners i pescadors de la Xina, Indonèsia i la Polinèsia durant els segles XII, XIII i XIV L’inventor del surf d’estel modern fou l’holandès Gijsbertus Adrianus Panhuise, que el 1977 patentà el primer sistema de navegació sobre una planxa de surf moguda per una espècie de paracaigudes Als anys vuitanta…
esquí de muntanya
Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esquí
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…
cursa de muntanya
Esport
Cursa pedestre disputada en un terreny de muntanya.
La Selecció Catalana de Curses de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya fou campiona per equips de la Copa del Món de l’especialitat en les edicions 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011
corfbol
Partit de la selecció catalana de corfbol contra Sud-àfrica al Mundial sub-23 (Barcelona 2012)
© Federació Catalana de Korfbal
Esport
Esport practicat entre dos equips de vuit jugadors (4 homes i 4 dones) cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins una cistella de vímet que no té tauler, situada a 3,5 m d’alçada i a 6,67 m de la línia de fons.
Cada camp de joc és dividit en dues zones, una d’atac i una de defensa, i en cada zona només hi pot haver dos jugadors de cada equip Té els seus orígens a Suècia, i a l’inici del segle XX el professor d’educació física Nico Broekhuysen l’introduí als Països Baixos L’any 1923 es creà la Federació Internacional de Korfbol a Rotterdam i a partir de la Segona Guerra Mundial s’anà estenent per tot Europa i arribà també als EUA L’any 1977 es disputà el primer campionat mundial Al començament dels anys vuitanta es practicà pere primera vegada a Catalunya i en foren els pioners dos collegis de…
salvament i socorrisme
Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…
natació artística
Natació
Esport aquàtic que consisteix a executar un conjunt de figures i moviments en una piscina harmonitzats amb música.
Els exercicis poden ser individuals solo, per parelles duo o duet i per equips d’entre quatre i vuit nedadores També hi ha la categoria de combo o combinat lliure, prova per equips que inclou exercicis individuals La competició té lloc en una piscina de 12 m 2 , de com a mínim 30 m de llarg i 20 d’ample, amb una profunditat de 3 m al centre Els origens de la natació artística es troben en el ballet aquàtic i en la natació ornamental i científica que es practicava al final del segle XIX i l’inici del XX Inicialment reservada a homes, era una forma de natació artística en què s’interpretaven…
tir amb arc
Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio Santos, J. Soler i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc el 1950
ARXIU VICENÇ MONGUILLOT
Esports de tir
Esport d’arma practicat amb un arc que consisteix a llançar una sèrie de fletxes contra un blanc situat a diferents distàncies.
Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies També és molt practicat…
pitch-and-putt
Els camps de pitch-and-putt tenen de 9 a 18 forats
CPP-FCPP
Golf
Esport de pilota practicat a l’aire lliure en un camp de gespa que consisteix a introduir una bola en una sèrie de forats successius colpejant-la amb un bastó.
El camp és de dimensions reduïdes i té de 9 a 18 forats Tots els forats tenen par 3 i són a una distància màxima de 120 m del punt de sortida Es pot jugar de manera individual o per equips de dos o més jugadors Història del pitch-and-putt Començà a practicar-se a Irlanda durant la dècada de 1940 com a alternativa al golf De seguida esdevingué un esport popular i el 1961 se’n creà la primera federació la Pitch and Putt Union of Ireland Els primers partits internacionals els disputaren les seleccions d’Irlanda i la Gran Bretanya 1981-84 Durant la dècada de 1990 el pitch-and-putt acabà d’…