Resultats de la cerca
Es mostren 5724 resultats
cap boig
Eixelebrat, lleuger, sense seny.
cap baix
Trist, capficat.
cap
cap
Heràldica
Part superior del camper on se situa un cap i que comprèn els punts dits cantó destre del cap, centre del cap
i cantó sinistre del cap
.
Hom anomena en cap l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat
cap
Cap d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els cordòfons de mànec -especialment en els d’arc-, extrem del mànec més allunyat de la caixa de ressonància.
Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval
cap
Cap de Begur (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
cap
Cap de biga tallat en fusta i policromat, corresponent al teginat de sostre del castell de Peratallada, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Fototeca.cat
Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.
cap
El cap considerat com a seu de l’intel·lecte; talent, judici, seny.
cap
Heràldica
Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
El cap destre és el mancat de la meitat sinistra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior sinistre El cap sinistre és el mancat de la meitat destra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior destre El cap triangular és el format per dues línies que, sortint dels angles superiors, es troben al punt d’honor Hom anomena cap de concessió el concedit per un sobirà, com el cap d’Anjou-Sicília o Nàpols , d’atzur sembrat de flors de lis d’or i carregat d’un lambel de quatre pals de gules el…
cap
Història
Cadascuna de les dues circumscripcions en què fou dividida Sardenya el 1354, anomenades també regnum
o terra
.
Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX