Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
caputxina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat a Nàpols (1538) per la catalana Maria Llorença Llong, posat sota la regla més estricta de santa Clara i inspirat en les constitucions dels caputxins.
Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques
caputxina
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels topalls que en les minerves serveix per a guiar el paper.
Originàriament eren fets amb una tira de paper doblegat en una forma semblant a una caputxa
caputxina
Botànica
Nom d’altres espècies de Tropaeolum
originàries de zones muntanyoses des de Mèxic fins a Xile i l’Argentina, amb fulles diversament retallades i flors simples o dobles, grogues, vermelles, etc.
També conreades en jardineria Les fulles tendres són reputades com a antiescorbútiques i aperitives
caputxina
Botànica
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m, fulles rodones, peltades, glabres, i flors axil·lars, irregulars, que apareixen tot l’any, de color de taronja a vermell sanguini, amb el calze acolorit i proveït d’un llarg esperó.
És originària del Perú i és molt conreada en jardineria Hom en coneix moltes varietats, de flor doble i de colors variats
caputxina terciària de la Sagrada Família
Religió
Membre de la congegació femenina fundada a Benaguasil (Camp de Túria) el 1885 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, aprovada el 1902 i agregada als caputxins el 1905.
La seva finalitat és d’educar, d’assistir malalts i d’ajudar les missions Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a l’Amèrica i a l’Àsia
caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada el 1850 a Barcelona pel caputxí Josep Tous i Soler amb la finalitat d’educar infants i noies.
La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica
caputxí
caputxins
© Terence Lee - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer primat, de la família dels cèbids, de les dimensions d’un gat, amb el pelatge de color castany amb les vores de la cara i el coll blanques.
El crani és de forma cònica, i la cua, llarga i prènsil Viuen en grups en els boscs d’Amèrica del Sud, des de Nicaragua fins al nord de l’Argentina
terciari regular
Cristianisme
Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.
Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries…
tropeolàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn prop de 100 espècies sud-americanes, la majoria andines.
Consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes, esperonades, hermafrodites, hipògines, solitàries i axillars, i de fruits esquizocàrpics trímers Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris Tropaeolum peregrinus i la caputxina Tmajus
desert
Cristianisme
Nom donat, en record del retir al desert de Jeroni i d’altres Pares de l’Església, a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos, situats en despoblat.
Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La…