Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
coquització
Química
Destil·lació seca dels carbons bituminosos.
Té dues finalitas diferents la producció de gas ciutat, en la qual hom obté carbó de coc com a subproducte, i l’obtenció de coc metallúrgic, on el subproducte és el gas, emprat principalment com a combustible, que ha esdevingut una font de matèries primeres per a la síntesi orgànica
arc voltaic
Electrònica i informàtica
Arc lluminós que es forma entre dos elèctrodes de carbó lleugerament separats, produït per un corrent elèctric d’intensitat i diferència de potencial adequats ( efecte termoiònic)
.
Si els carbons són horitzontals, l’arc pren la forma d’esquena de gat, i d’ací li ve el nom d’arc que fou proposat per Davy Els carbons fan els terminals del circuit per encendre l’arc hom els posa en contacte, i, establir-se el corrent, se separen una mica Fa una llum de gran intensitat amb una temperatura elevadíssima Els extrems dels carbons són afectats de manera molt diversa mentre el carbó positiu es desgasta formant al seu cap una petita cavitat o ‘cràter’, el carbó negatiu, bé que també es desgasta, sembla que creix a causa de l’afegiment de les…
activació
Química
Tractament d’una substància per la calor o per reactius químics per tal de comunicar-li qualitats d’adsorbent o de millorar les que ja tenia.
L’alúmina, les argiles i els carbons utilitzats com a adsorbents són sotmesos, en general, a tractaments d’activació
arqueobotànica
Arqueologia
Recuperació i estudi de les restes de vegetals amb la finalitat d’obtenir informació sobre l’ambient, l’economia i la cronologia absoluta de les societats del passat.
Les seves branques més importants són l' antracologia estudi dels carbons, l’estudi de les fustes, la paleocarpologia estudi de fruites i llavors, la palinologia estudi del pollen i l’estudi dels fitòlits components minerals de les plantes
fase laramiana
Geologia
Fase orogènica que plegà, durant el Cretaci superior, les muntanyes Rocalloses; fou la darrera de les grans orogènies de l’Amèrica del Nord.
S'inicià al termini de la deposició de carbons, com els de formació lance o laramie , que tingué lloc després de la retirada de la mar, començada al final de la transgressió que es produí al llarg de tota la costa occidental, a causa d’un enfonsament progressiu
persorció
Química
Acció i efecte de persorbir.
En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars
descoloració
Química
Eliminació dels pigments que donen color o embruten un producte, per tal de millorar-ne l’estat acabat.
Hom porta a cap aquesta operació emprant terres descolorants o carbons actius, o bé per via química de tractament dels pigments carbonització, oxidació o reducció A la indústria tèxtil els agents descolorants són emprats per a blanquejar els teixits o bé per a purificar les solucions orgàniques ensutzades de matèries estranyes Els productes obtinguts de la destillació del petroli també són descolorats, mitjançant àcid sulfúric o, més sovint, terres naturals o activades
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats,…
hulla
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral que, atenent la classificació dels carbons basada en el contingut de carboni i d’elements volàtils, és situat entre els carbons subbituminosos i l’antracita.
Conté entre un 74% i un 94% de carboni El color és negre, i té l’esclat com el del vidre Certes natures del fang orgànic originari donen lloc a tipus especials d’hulla, com el cannelcoal i el boghead És utilitzat per a la producció de gas d’enllumenat i en processos metallúrgics
vitrinita
Maceral de les hulles i de les antracites, component dels carbons brillants.