Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium tomentosum cerasti…
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
albumen
Biologia
Teixit nutrici de les llavors que acompanya l’embrió i representa la seva reserva d’aliments.
Pot ésser un teixit triploide derivat del sac embrional endosperma secundari, que és el cas més corrent, un teixit diploide derivat de la nucella perisperma, que és el cas de les cariofillàcies, o totes dues coses alhora, com en les piperàcies En qualsevol cas, però, no ha d’ésser confós amb les reserves alimentàries acumulades en el mateix embrió, com en el cas dels cotilèdons de les papilionàcies mongetes, faves, etc
minuàrtia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les cariofil·làcies, de fulles oposades linears, de flors blanques i de fruits capsulars.
Són pròpies, sobretot, de les muntanyes del sud d’Europa Fou descrit per Joan Minuart i Parets
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques
clavellet
Clavellet
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears o lanceolato linears, flors d’un rosa purpuri i fruit capsular.
paroníquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les cariofil·làcies, generalment prostrades, amb glomèruls de flors coberts de bràctees d’un color blanc argentí.
Es fan en terres mediterrànies
clavellet de Sant Isidre
Clavellet de Sant Isidre
Magnus Manske (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de fulles basals, linears, i flors grosses, fragants, de colors diversos, conreada com a ornamental.
clavell muntanyenc
Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana