Resultats de la cerca

Permet d’efectuar tincions en bloc i és força persistent

Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum

És emprat especialment en la tinció dels cromosomes

Les espècies Dcoccus i Dindicus a fi d’obtenir-ne el carmí o roig de cotxinilla són pròpies de l’Amèrica Central

Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes

És el principal constituent del carmí hom l’extreu dels cossos dessecats de l’insecte Coccus cacti cotxinilla Troba aplicació en fotografia en color i com a pigment

Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als…

Són fitoparàsits fixos algunes espècies formen gales Llur mida oscilla entre 33 mm i 1 mm Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials l’orifici bucal no és funcional Les femelles són àpteres En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc que varien segons les espècies Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa per…

Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017 i 7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dona un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del bec Bunsen,…