Resultats de la cerca

Les diferents parts de què consta són bàsicament les mateixes que les del cicle de Carnot , però en la de compressió adiabàtica, en què rep treball de l’exterior, no ateny la temperatura del punt calent del cicle, sinó que aquesta li és fornida per la font calenta caldera Per aquest motiu, el rendiment del cicle de Rankine no és determinat únicament per les dues temperatures entre les quals evoluciona, com en el cicle de Carnot, sinó que cal calcular-lo a partir de les entalpies, en el punt calent i el punt fred, de la substància que hi intervé

En el cas d’una màquina reversible de Carnot, que absorbeix la calor q 2 a la temperatura T 2 , i cedeix calor a la temperatura T 1 tot realitzant el treball W , l’eficiència és η = W/q 2 = T 2 -T 1 /T 2 És anomenada també rendiment

En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine

Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor alternatiu amb…

El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…

En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…

Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el Catechismus…