Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
neu
Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
correbou
Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…
bocoi
Transport de bocois de vi per a la comercialització pels carrers de Valls
© Fototeca.cat
Tecnologia
Bota d’unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols, que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària; és emprada per al transport.
trinxeraire
Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.
rondar
Passejar, anar pels carrers sense un objectiu determinat.
castanyera
Castanyera a la plaça Vella de Terrassa (1931)
Rafel Arózteguii
rondar
Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc.
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l…