Resultats de la cerca

Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que lligaven el còdex…

Un cop s’hi ha introduït el dit objecte, és enganxada sobre un fons de cartolina és utilitzat per a l’envasament d’objectes de venda a la menuda, especialment en règim d’autoservei, i també en pastilles i càpsules

El més conegut és l' heliògraf de Campbell-Stokes , constituït per una esfera de vidre que concentra els raigs del Sol en un punt, el qual, en el transcurs del dia, es desplaça sobre una cartolina i hi deixa un rastre carbonitzat en els intervals durant els quals ha brillat el Sol

Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia

El material de què estan fetes o folrades les tapes dóna nom als diferents tipus d’enquadernacions Així, hom parla d' enquadernació en cartoné quan les tapes de cartó són folrades amb paper imprès Aquesta i l’enquadernació amb diversos materials sintètics símil pell, guàflex, etc tendeixen a desplaçar l' enquadernació en tela tapa de cartó recoberta de teixit, això no obstant, encara molt freqüent i l' enquadernació en pell tapa de cartó recoberta de pell, reservada generalment a les edicions de luxe D’entre les modalitats més econòmiques i que s’han imposat en els darrers anys, cal esmentar…

La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés,…