Resultats de la cerca

El terme prové d' avsma , ’cant' En la tradició litúrgica bizantina, designa l’ofici catedralici, és a dir, no monàstic, pel fet que la salmòdia era cantada, en oposició a la recitació monàstica dels salms

Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se'n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià i a Mallorca…

La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir…

Fou colonitzada pels romans el 50 aC i esdevingué bisbat al segle IV Carlemany l’elevà a seu arquebisbal el 785 i el 1815 entrà a formar part de Prússia La història musical de Colònia és llarga, ja que ha estat un centre cultural important des de l’època romana Es conserva una quantitat notable d’escrits teòrics sobre música, entre els quals hi ha un tractat anònim del segle X titulat De organo i alguns exemplars de De institutione musica , de Severí Boeci, i de Theoria , de Johannes de Grocheo També han arribat nombrosos reculls de cant gregorià El 1338 es creà la universitat, una de les més…

Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una…

Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit, antic bisbe de Girona, el…

Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…