Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
caverna
Patologia humana
Cavitat o excavació situada dins un parènquima, especialment el pulmó.
Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax
perla de caverna
Mineralogia i petrografia
Bola calcària blanca, que pot arribar a atènyer 5 cm de diàmetre i que hom pot trobar en concrecions de les cavitats formades per la deposició de capes concèntriques al voltant d’un petit nucli.
mite de la caverna
Filosofia
En Plató (llibre VII de La República), al·legoria en la qual la condició humana és comparada a la d’un presoner encadenat dins una caverna, d’esquena a la llum i que no veu les coses reals, sinó solament les ombres projectades a la paret, les quals ell pren per la realitat mateixa.
Només el filòsof és capaç d’alliberar-se d’aquesta illusió
fístula pulmonar
Patologia humana
Comunicació del parènquima pulmonar amb els bronquis, la pleura o l’exterior.
És consecutiva a l’obertura d’un abscés, una caverna o un focus gangrenós
CAVE
Electrònica i informàtica
Fotografia
Sistema que proporciona la sensació d’immersió en el món virtual mitjançant la projecció d’imatges a les parets d’un espai tancat dins del qual es troba l’usuari.
La forma CAVE és una sigla corresponent a la denominació anglesa cave automatic virtual environment ’entorn virtual automàtic de la cova’ El terme remet al mite de la caverna de Plató, en què els presoners encadenats a la cova creuen que les ombres que veuen reflectides a la paret, procedents de l’exterior, són la realitat
idea
Filosofia
Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte.
Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels…
relleu càrstic

Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris…