Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
digestió de la cel·lulosa
Biologia
Descomposició de la cel·lulosa (cel·lulosòlisi).
No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’altres insectes…
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…