Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça
xarxa telefònica

Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.
Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria…
corba de Peano

Corba de Peano traçada unint els punts centrals dels successius quadrats en què hom divideix el quadrat inicial
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un quadrat, corba que, amb una longitud finita des del seu començament, ateny qualsevol punt del quadrat inicialment fixat.
proliferació nuclear
Física
Militar
Relació entre el desenvolupament de les centrals nuclears per a la producció d’energia elèctrica i la disseminació de la tecnologia nuclear per a finalitats bèl·liques a causa dels materials emprats en la fabricació d’armes nuclears, l’urani 235 i el plutoni 239, aquest darrer un subproducte de la combustió de l’urani a les centrals nuclears.
Influeix també en el grau de proliferació el tipus d’installacions i de procediments que les centrals utilitzin Així, les plantes d'enriquiment i de reprocessament són les més avantatjoses des d’un punt de vista bèllic De cara a un control de la proliferació de l’armament nuclear, els principals països que disposen d’aquest tipus d’armament s’han adherit al Tractat de No-proliferació, que entrà en vigència el 1970
llei de les àrees

Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…
descentralitzar
Fer més independent de l’autoritat, de l’administració, centrals.
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central…
força central
Física
Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.
És freqüent que les forces centrals depenguin només de la distància del punt material al punt O, en el qual cas és molt fàcil de provar que les forces centrals són conservatives Les forces gravitatòries entre masses puntuals i les electroestàtiques entre càrregues puntuals són exemples de forces centrals
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina