Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
quitó
Indumentària
Vestit grec de lli o de llana prima.
D’origen oriental, fou introduït pels jonis i era confeccionat en forma de sac sense fons, cenyit a la cintura amb un cinyell i subjectat damunt l’espatlla amb dues fíbules, que formaven les obertures per al cap i els braços Generalment, solia ésser curt per als homes i llarg per a les dones i els personatges importants
jaco
Vestit d’home cenyit que no passava de la cintura.
talabard
Corretjam cenyit al bust per a afixar el paracaigudes, les cordes per al ràpel, etc.
torera
Indumentària
Gec cenyit, sense botons, que no passa de la cintura, com el que porten els toreros.
polonesa
Indumentària
Peça de vestir femenina, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells.
lletra
Expressió textual, sentit rigorosament cenyit al text, diferent del que hom pot donar-li interpretant-lo més àmpliament o més profundament.
casaca
Peça de vestir exterior, usada en certs uniformes militars o civils, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…