Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
CERES
Biologia
Instrument de mesura climatològic, instal·lat al satèl·lit TERRAS, amb la finalitat d’estudiar els núvols i el seu efecte sobre el clima terrestre.
CERES mesura la quantitat de calor i de llum del Sol que arriba als sensors, tot observant les diverses parts del planeta tant les zones clares com les zones nuvoloses Aquestes mesures serveixen per a estudiar com actuen els núvols per escalfar i refredar la superfície de la Terra i com els cúmuls de núvols es modifiquen a causa de l’activitat humana
cereal
Religions de Grècia i Roma
Agronomia
Alimentació
Propi de la deessa Ceres.
cera
Química
Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En…
grum
Apicultura
Cera d’abelles blanquejada i descolorida per l’acció del sol, que era emprada per a donar l’última capa a les atxes i candeles.
Actualment són substituïdes per les ceres dures minerals o sintètiques
xiclet
Alimentació
Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.
La base masticatòria és constituïda per gomes i resines, naturals o sintètiques, bàlsams, greixos o ceres
betum
Química
Mescla d’hidrocarburs d’origen natural o pirogènic o d’ambdós, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonats, que pot ésser líquida, més o menys volàtil, semisòlida o sòlida.
És completament soluble en disulfur de carboni És present en els asfalts i en les ceres minerals
mesc
Farmàcia
Perfumeria
Secreció olorosa de sabor amargant, produïda pels fol·licles prepucials del mesquer.
És constituït per substàncies odoríferes, muscona, colesterol, greixos, ceres i albúmines És emprat en medicina com a antiespasmòdic i també en perfumeria
candelilla
Química
Cera de color bru, translúcida, obtinguda de la fulla i la tija de les plantes dites candelilla
, principalment de l’espècie Euphorbia antisyphilitica
.
Hom l’empra especialment en productes destinats a polir pells i mobles, per a fer candeles i com a enduridor d’altres ceres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina