Resultats de la cerca

Segons les ordinacions de Pere III el Cerimoniós, el protonotari era guarda-segells i el camarlenc custodiava el secret

Encunyaren també rals d’or de Mallorca els reis Sanç i Pere el Cerimoniós Joan I els substituí pels florins

Les Ordinacions de Pere III el Cerimoniós 1344 preveien dos algutzirs de cort que en causes menors podien pronunciar sentències interlocutòries

Les Ordinacions de cort del 1344 de Pere el Cerimoniós disposaren l’existència de dos rebosters majors i d’altres a llurs ordres

Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II

A mitjan s XI, la comtessa Ermessenda tenia d’almoiner a Vic el bisbe Guillem El càrrec fou variable fins que Pere III el Cerimoniós nomenà, el 1375, l’abat de Poblet, Guillem d’Agulló, almoiner major dels reis de Catalunya-Aragó, amb facultat per a delegar dos lloctinents que exercissin el càrrec efectivament Aquest càrrec passà als abats successors

Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII

Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del segle VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del segle IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…

Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un recull de danses coreogràfiques d’un…