Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per …
capell piramidal
Heràldica
Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim,.
usada com a cimera d’escut a Alemanya
canvi climàtic
Celebració de la Cimera de Doha sobre el Canvi Climàtic (2012)
© International Institute for Sustainable Development
Meteorologia
Geografia
Nom donat al procés de transformació del clima per efecte de les activitats humanes.
És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major concentració…
timbre
Heràldica
Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc).
crit de guerra
Heràldica
Sentència molt concisa, sovint el sol nom d’una família, que servia per a reunir els combatents sota la seva bandera, i al camp de batalla.
És al dessota de la cimera, generalment dins un llistó flotant
probòscide
Heràldica
Figura semblant a una trompa d’elefant que en realitat és una estilització d’un corn de bou o de búfal al qual ha estat seccionada la punta i l’obertura obtinguda s’ha allargat considerablement.
És emprada generalment com a cimera i sovint va ornada de plomes, picarols i anelles
escudet de les armes
Heràldica
Escut petit usat com a cimera i que repeteix les armes del blasó.
fantotxe
Heràldica
Bust humà, generalment monstruós, sense braços i amb corns, emprat com a cimera.
rastell
rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat