Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cinyell de Van Allen

Els cinyells de Van Allen
© NASA
Astronomia
Zona de partícules d’alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinyell.
Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més…
batòlit
Geologia
Massa de roques intrusives de gran extensió d’aflorament i arrelades en profunditat.
És constituït per un complex de roques plutòniques àcides granit És associat a cinyells orogènics i poden presentar un traçat parallel a les estructures El seu emplaçament dóna lloc a un seguit de transformacions en la roca que l’encaixa metamorfisme, aurèola de contacte
cinter
Història
Menestral que fabricava cinyells de pell i corretges; corretger.
A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…
seient projectable
Transports
Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.
Presa la decisió d’abandonar l’avió, el pilot acciona el sistema, generalment en estirar una anella En primer lloc és llançada la coberta de la cabina, es bloquen tots els tirants i cinyells del seient que subjecten el pilot, es dispara la càrrega explosiva o el coet, i el seient, amb el pilot, és expulsat de l’avió Acabada la càrrega, s’alliberen automàticament tots els elements de subjecció del pilot, que resta lliure amb el seu paracaigudes, el qual s’obre automàticament en el temps prèviament programat Els seients projectables porten incorporat un equip d’oxigen, per a l’abandó de l’avió…
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
mantell de corriment

Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
balteus
Història
Cadascun dels diversos tipus de cinyells i bandes, com la corretja de la qual penjava l’espasa que duien els soldats romans.
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que,…
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…