Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
peso
Economia
Unitat monetària principal de l’Uruguai (Ur$).
Establert el 1862 amb definició respecte a l’or Amb anterioritat ja circulava el peso d’argent El 1976 el peso paper, dividit en 100 centèsims, fou substituït pel nou peso , i aquest, al seu torn, pel peso uruguayo el 1993
murri
Història
Al Principat de Catalunya, als s. XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.
Vivien del que robaven, del contraban i de les almoines dels monestirs i els grans casals
hipocaust
Arquitectura
Cambra per on circulava aire calent que construïen els romans per calefactar l’habitació situada al seu damunt.
besant
Numismàtica i sigil·lografia
A l’edat mitjana, qualsevol moneda d’or (i, sovint, també d’argent) que circulava per la Mediterrània oriental.
argentum oscense
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que els llatins donaren a la moneda indígena que circulava per la província d’Hispània Citerior, probablement les dracmes ibèriques.
Fou retirada pels romans al començament del s II aC
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava…
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata,…
distància d’avançament
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle que fa un avançament, des de l’indret en què s’aparta de la trajectòria normal, per tal de sobrepassar el vehicle avançat, fins aquell en què té la possibilitat de retornar al carril pel qual circulava.
Hom la defineix en relació a unes condicions estàndard de grandària i circulació del vehicle que fa l’avançament i del que és avançat i de la posició del conductor del primer
argent
Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
ferrocarril
Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…