Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
mosca de les cireres
Parella de mosques de les cireres
Katya (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 3-5 mm de llargada, de color negre i amb ales fumades.
Parasita les cireres Pel mes d’abril, les femelles ponen els ous dins les cireres abans de madurar, i al cap de 6-12 dies en neixen les larves Aquestes es nodreixen de la polpa, i després cauen a terra, on es colguen i atenyen l’estat de crisàlide, i resten immòbils fins a la primavera propera o fins a la primavera de dos o tres anys després, en la qual passen a l’estat adult L’adult viu només un mes, amb la qual cosa es tanca el cicle Hom ataca la plaga amb insecticides sistèmics o específics
cuc de les cireres
Cuc de les cireres
Coutlin R. / OPIE
cirera
Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels…
cirera d’arboç
Cireres d’arboç
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit bacciforme de l’arboç, comestible, de superfície granelluda i vermell a la maturitat.
drupa
Drupa (cireres)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar.
Són drupes algunes de les fruites més comunes préssecs, cirera, pruna, etc
cua
Cireres amb cua
manuel m. v. (CC BY 2.0)
espinyolador
Estri per espinyolar olives, cireres, etc.
cianina
Colorants de cianina
©
Química
Antocianina responsable de la coloració de les roses vermelles, diglucòsid de la cianidina
.
El colorant vermell de les roselles és un altre diglucòsid d’aquesta, la mecocianina el de les cireres i el de les prunes en són glucoramnòsids, anomenats, respectivament, ceracianina i prunicianina
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…