Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
cisma
Cristianisme
Acte pel qual hom se separa de la comunió eclesial, o situació que se’n segueix.
La importància teològica del cisma és el resultat de la importància de l’única Església per a la salvació que els papes antics sintetitzaven en el principi extra Ecclesiam nulla salus En principi, el cisma es diferencia de l’heretgia i suposa la separació formal de la comunitat de l’Església o el refús d’alguns dels seus elements essencials per exemple, de rebre algun dels seus sagraments i en particular l’eucaristia, símbol de comunió eclesial normalment s’ha presentat en la història com a refús d’acceptar l’autoritat del bisbe de Roma Cisma d’Orient…
cisma acàcia
Cristianisme
Cisma provocat pel patriarca Acaci de Constantinoble, el qual instigà l’emperador Zenó a la publicació de l’Henōtikón o edicte d’unió de tendència monofisita.
L’edicte no fou acceptat pel papa Fèlix III, que excomunicà el patriarca Això provocà un cisma, que durà del 482 al 519
acacià | acaciana
cismàtic | cismàtica
Persona que crea o que segueix un cisma.
secta
Religió
Denominació —imprecisa i despectiva— que hom dóna a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta.
Perduda la significació original de seguiment, cap comunitat no l’accepta com a pròpia, per tal com equival a facció, cisma, heretgia
conciliarisme
Cristianisme
Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa.
El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70
primat
Cristianisme
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i…
pali
Lingüística i sociolingüística
Llengua canònica del budisme Theravāda i literatura annexa.
És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s…
amish
Religió
Membre d’un grup religiós escindit del moviment mennonita.
El cisma es produí al final del segle XVII a Alsàcia i a Suïssa, dirigit per Jakob Amman, el qual reforçà l’austeritat, l’igualitarisme i la uniformitat entre els membres de la comunitat i, en la litúrgia, introduí el lavatori Al llarg dels segles XIX-XX, els amish emigraren als EUA i establiren comunitats a Pennsilvània, des d’on s’estengueren al mitjà oest Organitzats en parròquies autònomes d’un centenar de fidels encapçalats per un bisbe, mantenen pocs contactes amb la resta de la societat, es dediquen a l’agricultura i són refractaris a la utilització de tecnologia La…
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…