Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bordissot
Fructicultura
Varietat de figa.
La variant blanca , molsuda i molt dolça, té la pell verda quan és tendra i blanca quan és seca la variant negra , que no admet d’ésser assecada, és de pell forta i poc clivellada, negra i pruïnosa
esquei
Massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda.
auró
Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
desmai
Botànica
Jardineria
Arbre, de la família de les salicàcies, de 10 a 15 m d’alçada, d’escorça clivellada, branques penjants i fulles estretament lanceolades de color verd pàl·lid.
És profusament plantat en jardins i passeigs
llora verda
Llora verda
Linda Brynan Sears (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 15 cm de diàmetre, verdós i amb la cutícula clivellada o esquamosa, de làmines blanques i acostades i de cama blanca.
És comestible i es troba en suredes, alzinars i fagedes
pacaner
Branques de pacaner
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, de fins a 50 m d’alçada, d’escorça bruna i clivellada, de fulles imparipinnades alternes, amb els folíols oblongs i serrats, de flors unisexuals i de fruits drupacis i comestibles, anomenats pacanes.
Forneix una fusta d’excellent qualitat És natural de l’Amèrica del Nord oriental, però és plantat en règim forestal en altres regions, especialment a l’Europa centreoriental
pinastre
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.
És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes
alzina
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió…