Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts…
simbiogènesi
Biologia
Associació de dos individus d’espècies diferents que comporta una integració genètica d’ambdós i, per tant, la conversió en un nou individu d’una nova espècie.
La teoria de la simbiogènesi és original de Konstantin Mereschkowsky, el qual, en el seu llibre Symbiogenesis and the Origin of Species 1926, proposà que els cloroplasts s’havien originat a partir d’un cianobacteri capturat per un protozou Tanmateix, la gran defensora i teoritzadora de la simbiogènesi fou Lynn Margulis, que en el seu llibre A Acquiring Genomes A Theory of the Origins of Species la considerà una força primària de l’evolució Encara que el nombre d’episodis de simbiogènesi que han deixat la seva empremta en la història evolutiva dels éssers vius és limitat, molts…
antocerotals
Botànica
Petit ordre de briòfits que comprèn plantes de tal·lus semblant al de les hepàtiques, productor d’esporòfits cilíndrics, amb columel·la, deshicents per dues valves.
Són notables per la presència d’alguns caràcters primitius, propis d’algues cloroplasts grossos amb pirenoides, etc
arqueplasts
Botànica
Grup taxonòmic d’organismes eucaris, inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts, que comprèn les plantes terrestres i les algues verdes, els rodòfits i els glaucòfits.
És un grup clarament monofilètic els membres del qual es caracteritzen morfològicament per tenir cloroplasts envoltats de dues membranes, mitocondris amb crestes planes i cèllules mancades de centríols
mesofil·le
Botànica
Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior.
La part superior del mesofille és constituïda pel parènquima en palissada, de cèllules allargades, premudes i riques en cloroplasts, i la inferior pel parènquima esponjós, de cèllules laxament disposades
cianel·la
Botànica
Cianòfit endosimbiòtic.
Les cianelles són freqüents en les cèllules d’alguns cloròfits, i havien estat confoses inicialment amb cloroplasts Però llur composició en pigments, que els dóna una coloració glauca grisosa, i llur independència genètica permeten de reconèixer-les com a algues blaves
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
herència materna
Biologia
Transmissió de caràcters hereditaris mitjançant factors genètics citoplasmàtics, com l’ADN mitocondrial i el cloroplàstic.
Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula
projectes genoma
Biologia
Projectes científics l’objectiu dels quals és determinar la seqüència completa del genoma d’un organisme, ja sigui un animal, una planta, un fong, un bacteri, un arqueu, un protist o un virus.
Un cop seqüenciat s’anoten els gens i les altres seqüències importants, com les reguladores, presents en aquest genoma A més del Projecte Genoma Humà , es disposa de la seqüència complerta del genoma de centenars d’altres organismes, de tots els dominis i regnes, d’orgànuls com mitocondris i cloroplasts, de virus i també d’organismes extingits, com l’home de neandertal
peroxisoma
Biologia
Vesícula de 0,5 a 0,8 μm de diàmetre propi de cèl·lules animals, per bé que darrerament han estat trobats també en cèl·lules vegetals.
El seu contingut és ric en enzims catalasa, uricasa, d -aminooxidasa α-hidroxioxidasa, entre d’altres La matriu del peroxisoma pot ésser homogènia o bé presentar en el centre una formació de tipus cristallí o paracristallí en la qual destaca la uricasa El seu origen ha estat relacionat amb el reticle endoplasmàtic, amb els mitocondris i amb els cloroplasts La seva funció ha estat relacionada amb el paper regulador que té sobre el metabolisme del colesterol Són coneguts també amb els noms d' uricosomes, microcossos i glicosomes