Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
paisatge de camps closos
Geografia agrària
Paisatge agrari caracteritzat pel fet de presentar els camps tancats mitjançant una filera d’arbres o matolls o per una paret de pedra o terra, els quals constitueixen una xarxa complicada de camps de forma irregular comunicats entre ells per un camí; l’hàbitat és dispers en cases aïllades o en pobles petits.
exsudació
Tecnologia
Defecte superficial que hom pot trobar en les peces de fosa i que presenta la forma de petites gotes amb un contingut més alt que la resta de l’aliatge de component de punt de solidificació més baix.
Aquest defecte és produït per l’expulsió del líquid residual de la solidificació per efecte de la contracció o de la pressió dels gasos closos
interiorisme
Art
Especialitat professional que es dedica al disseny i a l’arranjament d’espais tancats destinats a l’habitacle i a l’entorn humà.
També rep el nom d' arquitectura d’interiors , perquè és una branca d’aquesta, centrada en la decoració i el condicionament dels espais closos de la casa o els edificis L’interiorista és un tècnic que, a partir d’uns volums estructurals predeterminats, estudia la disposició i dimensió dels factors de circulació, proporcions antropomòrfiques, tancaments, zonificació, mobiliari, elements de disseny, objectes artístics, color, llum, so, etc, i els ordena de tal manera, que, en llur conjunt, permetin d’endevinar un programa coherent de planificació
bufar
Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos.
pantomima
Música
Representació dramàtica muda que utilitza la mímica com a mitjà d’expressió.
Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…
paisatge de camps oberts
Geografia agrària
Paisatge agrari, conegut també amb el nom d’open-field, propi de l’est de França, Bèlgica, Alemanya renana i central, Àustria, Txèquia, Eslovàquia i Polònia, i fins al segle XVIII predominant a la Gran Bretanya i Escandinàvia.
Es caracteritza per l’absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcelles en llargues faixes juxtaposades i l’existència d’hàbitat concentrat El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació collectiva destinada a la producció de cereals per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat, i s’adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d’hivern blat, una sembradura de primavera i guaret Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a pastura comuna…
bretó | bretona
Etnologia
Individu d’un poble d’origen celta que, de mitjan segle V al final del segle VI, emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
L’àrea del grup coincideix amb les fronteres polítiques, que daten del segle IX, però no pas amb les lingüístiques, que mostren, ja d’ençà d’aquesta mateixa època, l’existència permanent d’una zona galloromànica constituïda principalment per les regions de Nantes Naoned i de Rennes Roazhon Les activitats econòmiques tradicionals i característiques dels bretons són l’agricultura, la pesca i el comerç marítim També ho havia estat la indústria tèxtil, desapareguda al segle XIX La població rural és disseminada en petites explotacions constituïdes per terrenys closos Els bretons es…
bocage
Geografia agrària
Tipus de paisatge rural format per camps de mida desigual tancats per closos d’arbres espessos i alts.
El bocage és originari de Normandia i Bretanya, però s’ha estès a tot el nord-oest de França, contrastant amb els camps oberts campagnes, champagnes de la conca de París
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
hidropteridals
Botànica
Ordre de filicòpsids de la subclasse de les leptosporangiades integrat per unes poques espècies aqüícoles heteròspores, amb macrosporangis i microsporangis de parets primes, closos en receptacles anomenats esporocarps.
Consta de les famílies de les marsileàcies i de les salviniàcies