Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
colibacil
Biologia
Nom usual de l’ Escherichia coli
, bacil de la família de les enterobacteriàcies, curt, gramnegatiu, generalment mòbil amb cilis perítrics, que fermenta la glucosa i la lactosa amb producció de gas.
La prova IMVIC és + + - - És hoste habitual del tracte intestinal humà i del d’alguns animals de sang calenta, d’on passa a les aigües residuals, que eventualment poden contaminar les de beguda colimetria Algunes soques són patogèniques, responsables de les gastroenteritis infantils unes altres poden ésser-ho en travessar la paret intestinal afeblida per alguna causa, i produeixen infeccions generals o bé localitzades a les vies urinàries, a les últimes parts del budell, colecistitis, etc La seva estructura antigènica és molt complexa, puix que pot posseir antígens somàtics O i R, de…
colífag
Biologia
Bacteriòfag que infecta normalment Escherichia coli
.
A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular
indicador bacteriològic
Ecologia
Bacteri la presència del qual indica l’existència de pol·lució orgànica o de microorganismes patògens en un medi, generalment aquós.
Els indicadors bacteriològics més àmpliament utilitzats són els nombres totals de microorganismes, de coliformes, d' Escherichia coli , d’estreptococs fecals i de Vibrio cholerae
plasmidi
Bioquímica
Segment circular d’ADN extracromosòmic que es troba eventualment en els bacteris.
Es duplica independentment del cromosoma al qual no s’integra mai El plasmidi de l' Escherichia coli és un dels vectors clònics principals en enginyeria genètica
heteròtrics
Zoologia
Ordre de ciliats de la subclasse dels espiròtrics que atenyen fins a 3 mm de longitud i presenten tot el cos ciliat.
Algunes espècies habiten a les aigües dolces, com Stentor coeruleus i Spirostomum ambiguum , i unes altres són paràsites, com Balantidium coli, paràsit intestinal de l’home
balantidi
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels ciliats, de l’ordre dels holòtrics, que comprèn espècies paràsites intestinals de diversos vertebrats i invertebrats.
L’espècie B elongatum és comensal d’amfibis B coli parasita el porc i eventualment l’home Donen lloc a una forma de disenteria anomenada balantidiosi, semblant a l’amebiasi
colimetria
Biologia
Conjunt de proves per a determinar la possible contaminació d’origen fecal en aigües, llet o productes resultants de llur manipulació.
Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes
kbp
Bioquímica
Unitat de longitud dels àcids nucleics que equival a 1 000 parelles de bases de la cadena de l’ADN.
En els bacteris, com a mitjana, un gen conté aproximadament 1 000 parelles de bases 1 kbp el genoma complet del bacteri Escherichia coli conté uns 4 000 gens 4 000 kbp, això és, quatre milions de parelles de bases de longitud El genoma de la mosca del vinagre Drosophila melanogaster té una longitud aproximada de 150 000 kbp la del genoma humà s’ha determinat en si fa no fa 3 milions de kbp 3 000 milions de parelles de bases De vegades, hom l’anomena simplement kb