Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
adhesiu orgànic animal
Tecnologia
Adhesiu format per proteïnes.
Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera…
pinzell

Pinzells
© Corel
Oficis manuals
Estri format per un feix de pèls o fibres vegetals o artificials fixat a l’extrem d’un mànec mitjançant una virolla metàl·lica, aixafada de manera que garanteixi la fixació dels pèls, etc.
És emprat per a pintar o estendre altres productes, com vernissos, coles, etc, i per a treure la pols de racons de peces, etc, difícilment accessibles Hi ha pinzells rodons, plans, de punta, etc
aglutinant
Pintura
Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules.
Es forma així la pasta pictòrica que s’adhereix sobre el suport, sovint amb l’ajuda dels vehicles diluents aigua, aiguarràs, etc En les pintures a la cola , els aglutinants més utilitzats són el midó i els seus derivats, els derivats de la cellulosa metilcellulosa, hidroximetilcellulosa, etc, les coles animals i la caseïna
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l’àcid acrílic…
aiguacuit
Química
Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu.
L’aiguacuit és conegut des de fa 3 000 anys i és un producte comercial des de fa més d’un segle Existeix en diverses varietats, que són la cola de pells obtinguda a partir de carnasses d’adoberia i de residus d’escorxador rics en teixit conjuntiu la cola d’ossos obtinguda a partir d’ossos la cola de conill obtinguda a partir de pells de conill depilades i la cola de peix obtinguda a partir de pells i aletes de peix —per exemple bacallà— que resten en fer conserves La fabricació de l’aiguacuit difereix de la gelatina només pel fet que no exigeix tanta cura, ni materials tan escollits…
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
rajola
Construcció i obres públiques
Química
Peça quadrada de matèria plàstica, obtinguda per laminatge, molt poc gruixuda, que és fixada al sòl, amb coles especials, per tal de constituir paviments.