Resultats de la cerca

Consisteix en prohibicions, totals o parcials, d’invertir-hi, comerciar-hi, tenir-hi relacions financeres, etc Generalment, no reïxen perquè són obviades per mesures internes reserves, articles substitutoris o externes ús d’estats neutrals o d’empreses atretes pels guanys

Coneguda també com a economia del coneixement o economia digital, és dominada per la informació, convertida en un dels béns més valuosos i preuats En aquest nou context, on destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees, informació o know-how que no pas pels seus actius materials D’una banda, es pot comerciar i vendre amb tot el món i, de l’altra, gràcies a la interactivitat que ofereix la xarxa, es poden adaptar els productes als gusts dels consumidors a grans velocitats L’economia basada en les noves tecnologies i la…

Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al…

Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…