Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
compensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu o aparell destinat a compensar l’energia reactiva d’una xarxa o instal·lació i millorar, així, el factor de potència.
Poden ésser emprades màquines elèctriques que funcionin sense càrrega activa, i hom parla de compensador síncron o asíncron segons el tipus de màquina, bé que correntment la compensació és feta mitjançant bateries de condensadors, sistema anomenat també compensador estàtic
compensador | compensadora
Transports
Persona que s’ocupa de la compensació de les agulles nàutiques.
poder compensador
Economia
Reacció espontània que les empreses no oligopolístiques o diversos grups, com ara consumidors o sindicats, fan per contrarestar els efectes de l’actuació d’aquells grups o empreses que controlen el mercat.
Amb el poder compensador sorgeix una relació d’interdependència, car els oligopolis preveuen la reacció d’aquest poder compensador El terme fou introduït per l’economista nord-americà JK Galbraith, en analitzar les situacions de mercat oligopolístic
televisor

televisor
Electrònica i informàtica
Comunicació
Receptor de televisió.
Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la quantitat de sucre en l’orina,…
màquina de bitlles
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació del tissatge per a enrotllar el fil de trama en les bitlles.
El fil d’alimentació, que es pot presentar en forma de bobines còniques o cilíndriques, corones de filatura, fusades que es desenrotllen en sentit axial sense voltar, o bé de madeixes, rodets o corones que es desenrotllen tangencialment voltant sobre un eix, passa, en el primer cas, per un tensor, i en el segon, per un compensador elàstic, i es dirigeix després al guiafils, que amb el seu ràpid moviment de vaivé distribueix el fil sobre la bitlla tot produint un enrotllament encreuat Aquest vaivé, de longitud més curta que la bitlla, va avançant lentament des de la base de la…
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…
revolució demogràfica
Sociologia
Demografia
Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial
.
Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica epidèmies, fams típica de l’etapa preindustrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports Això donà lloc a un descens de la mortalitat general que rejovení la població i permeté l’inici d’una etapa de creixement demogràfic sostingut, car l’economia prosperà a ritmes semblants o superiors evitant la reaparició de crisis generalitzades de subsistències El…