Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mèdium
Esoterisme
Persona capaç de copsar per mitjans aparentment sobrenaturals elements de coneixença reals.
De fet, les facultats que caracteritzen un mèdium no han estat mai comprovades científicament
reserves
Mineralogia i petrografia
Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat.
Hom parla de reserves explorades en relació amb la part de jaciment preparada per a l’explotació i de la qual hom pot calcular les despeses i el tonatge Si hom ha practicat només el sondeig o la perforació en tres fronts per galeria, hom parla de reserves comprovades altrament són només reserves probables Quan hom només pot deduir-ne l’existència fonamentant-se en consideracions geològiques, hom les anomena reserves possibles
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre…
experimentació
Filosofia
Mètode científic d’investigació que es fonamenta en la producció d’experiments i que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d’aquesta interdependència.
Així, hom tracta de mesurar, de la manera més precisa possible, tots els paràmetres d’un fenomen consegüentment, els aparells de mesura esdevenen els instruments indispensables per a tota experimentació científica Tanmateix, és evident que tots els paràmetres no poden ésser mesurats ni observats simultàniament, per la qual cosa són necessaris els experiments dits de control , en els quals hom manté totes les condicions iguals a les de l’experiència principal, llevat de determinades condicions ben definides i considerades com a essencials Les mesures dels paràmetres esdevenen com més va més…
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
llengües sinotibetanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües del sud-est d’Àsia, postulada per similituds fonològiques (més que per relacions historicogenètiques comprovades): tendència al monosil·labisme, a l’ensordiment de consonants sonores, presència de tonalitats musicals amb valor significatiu, i tendència a la reducció de la morfologia.
Comprèn cinc grups de llengües el xinès, el tibetà, el birmà, el bàric i el karènic alguns autors també hi inclouen les llengües miao i yao , parlades en diversos llocs del sud- oest de la Xina