Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
bé comunal
Dret
Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba.
L’aprofitament dels béns comunals ha d’ésser per explotació comuna o per conreu collectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l’adjudicació de lots Hi ha importants patrimonis de béns comunals a la Vall d’Aran i en altres comarques, i són constituïts per boscs destinats a ésser aprofitats per tots els veïns per a tallar-hi llenya o pasturar-hi ramats
caparrell
Transports
Cap resistent que amb una gassa de mà a l’extrem hom llança de terra a la nau, perquè es faci ferm a la roda o al bitó, per tal d’ajudar a varar les embarcacions, especialment en mal temps.
Quan el caparrell és molt gruixut i la seva única finalitat és la de salvament, s’anomena cap de Sant Pere i era antigament propietat comunal
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal
devesa
Història
Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero
terreny
Geologia
Conjunt de roques, blanes o dures, que té una composició, gènesi o fàcies comunal.
guilda
Història
Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV.
De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…
sala
Arquitectura
Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal.
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…
comunalisme
Antropologia
Qualsevol forma de vida comunal, en la qual predomina la relació directa entre els integrants de la comunitat.
En antropologia el terme ha estat usat en les anàlisis de la societat i la política a l’Índia En general, fa referència a polítiques locals de pertinença relacionades amb comunitats religioses o castes en oposició a aquelles altres formes de pertinença associades amb les categories de nació o societat civil
art de ròssec
art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…