Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
transsignificació
Cristianisme
Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Schillebeeckx) en l’àmbit d’una explicació personalista de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics passin a ésser signe del cos i de la sang del Senyor que ‘‘surt a l’encontre’’ del creient.
Els teòlegs catòlics destaquen, en aquest respecte, el valor objectiu del signe, i en distingeixen els comunicatius dels simplement informatius
llengua artificial
Lingüística i sociolingüística
Tot sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada (tret de les meres transcripcions, directes o indirectes, de la parla, com són els sistemes d’escriptura); per exemple, certs codis secrets, les notacions científiques, etc.
Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats
art abstracte
art abstracte Josep M. Subirachs: Teckel (1958)
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…