Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
concòrdia
Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues o més persones.
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs…
concòrdia
Història
Dret català
Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
El cas més conegut fou el de l’anomenada concòrdia de Barcelona , signada en aquesta ciutat entre Palma i els seus creditors censalistes barcelonins Contracte Sant
concòrdia
Història
Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per tal de fer cara, amb una sola organització de milícia, a bandolers, lladres i altres malfactors.
Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers
concòrdia
Història
Sistema pel qual a Palma eren nomenats per sorteig (entre una llista de persones idònies feta i renovada cada tres anys pel governador i els jurats) els 63 consellers que havien d’elegir els jurats.
Tenia aquest nom perquè així participaven en la juraderia les dues faccions rivals des Call i de l’Almudaina El sistema durà del 1440 al 1444
concòrdia evangèlica
Bíblia
Intent de reconstrucció unitària i cronològica dels evangelis, demostrat inviable per la crítica històrica.
Als Països Catalans, ultra la Concòrdia dels quatre evangelis 1927, de PGinebra, hi ha les castellanes d’Isidre Gomà 1930 i de Josep MBover 1942, i la llatina d’aquest darrer 1921
obelisc
L’obelisc de la plaça de la Concòrdia de París, a França
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…
desconcòrdia
Manca de concòrdia entre coses que haurien d’ésser concordes.
transigir
Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
caduceu
Religions de Grècia i Roma
Ensenya del déu Hermes, formada per una vareta amb dues serps enroscades i sovint amb dues aletes al capdamunt.
Era símbol de la concòrdia dels ambaixadors i heralds, i ha esdevingut modernament l’ensenya del comerç