Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
protestar
Fer una declaració solemne d’oposició, de condemnació.
fulminar
Llançar (una condemnació), especialment en nom de l’Església.
predestinació
Religió
Cristianisme
Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.
Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…
predestinat | predestinada
Religió
Cristianisme
Dit de la persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació.
El terme, tanmateix, és emprat generalment, d’una manera gairebé exclusiva, en el seu sentit positiu d’elegit per a la salvació
censura
Cristianisme
Condemnació pública d’una doctrina per part de l’Església o d’un cos eclesiàstic.
judici particular
Religió
Cristianisme
Judici produït en morir cada home i que, segons la seva fe o el seu rebuig de Déu, en determina la salvació o la condemnació definitives.
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…
hinduisme
Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)
© Corel / Fototeca.cat
Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve de l’acceptació de l’…