Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
abútilon
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, de la família de les malvàcies, pròpies de països càlids.
L’ A striatum i altres congèneres originaris del Brasil són cultivats com a ornamentals per llurs grans flors vermelloses
cranc verd
Cranc verd
George Chernilevsky (CC0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües salabroses de les desembocadures dels rius, a les aigües pol·luïdes dels ports i a les llacunes litorals.
És un animal molt predatori que pot arribar a menjar-se els seus congèneres És comestible, però de tast poc delicat Tanmateix, en algunes regions de la península Ibèrica és força apreciat
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia
cannàcies
Botànica
Família d’escitamínies, constituïda per un sol gènere, Canna, amb unes 50 espècies de plantes herbàcies, herbes perennes robustes, pròpies de les regions intertropicals d’Amèrica.
Presenten grans fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja i vermell, hermafrodites, asimètriques, amb calze i corolla diferenciats i estams i estil petaloides Les canyes d’Índia Canna indica i altres congèneres són sovint conreades als jardins dels tubercles de Canna edulis , conreada en diverses àrees tropicals d’Amèrica, del sud d’Àsia i de l’Àfrica sud-oriental, hom n'obté l’anomenat arrow-root de Queensland
captinyós
Ictiologia
Peix de la família dels escorpènids, semblant a la polla però més petit (fins a 30 cm de llargada).
La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang
làdan
Botànica
Substància resinosa que flueix de l’estepa de muntanya i d’algunes congèneres.
salze reticulat
Botànica
Nom donat a altres espècies congèneres de port nan i d’hàbitats idèntics.
feromona
Biologia
Substància secretada a l’exterior per un organisme i que indueix en els seus congèneres una reacció característica.
Aquest terme fou creat el 1959 per A Butenandt i P Karlson per a designar els missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció i el comportament Les feromones es diferencien de les hormones en el fet que aquelles són vessades cap a l’exterior, funcionen per mitjà d’un òrgan sensorial i del sistema nerviós i, generalment, llur acció és molt específica aquest és el cas dels lepidòpters, les femelles dels quals emeten una feromona que només és captada pels mascles de la mateixa espècie
territori
Etologia
Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.
Les dimensions del territori són característiques de cada espècie i depenen de la quantitat i la natura de l’aliment els carnívors necessiten un territori més extens que els omnívors i de la productivitat del territori els animals que viuen a la sabana tenen un territori més gran que no pas els que viuen al bosc L’estructura del territori varia segons les espècies, i pot ésser el niu, els llocs freqüentats regularment per a capturar l’aliment o per a deixar-hi els excrements, la zona on és efectuada l’exhibició nupcial, etc Els límits del territori no són unes línies, sinó unes franges…