Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
congregació
Cristianisme
Comunitat local dels creients, sobretot l’estament laical que la forma.
congregació
Cristianisme
En les Esglésies de la Reforma, comunitat reunida per al culte.
congregació
Cristianisme
Associació de fidels, amb vots o sense, que es reuneixen, sota una advocació religiosa, per a exercicis de pietat i amb finalitats apostòliques.
congregació mariana
Cristianisme
Associació de clergues i laics que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l’espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d’Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…
congregació romana
Cristianisme
Cadascuna de les comissions ordinàries, integrades en la cúria romana
, que assisteixen el papa en el govern de l’Església, amb potestat administrativa en la seva competència.
Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a…
congregació religiosa
Cristianisme
Companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples, els quals poden ésser perpetus o temporals.
congregació monàstica
Cristianisme
Unió de diversos monestirs sota un únic superior, tot conservant llur independència.
prefecte de la sagrada congregació
Dret canònic
Cadascun dels cardenals delegats pel papa per presidir les diverses congregacions romanes.
esperità
Cristianisme
Membre de la Congregació de l’Esperit Sant.
Aquesta congregació fou fundada a París el 1703 per Claude F Poullart des Places 1679-1709 i, després d’una desaparició temporal, reaparegué el 1848 com a Congregació dels Pares de l’Esperit Sant, en unir-se a la Congregació de l’Immaculat Cor de Maria, fundada per Franz M P Libermann 1802-52
vallombrosà | vallombrosana
Cristianisme
Membre de la congregació benedictina fundada per sant Joan Gualbert entorn del monestir de Vallombrosa.
La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al segle XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades el 1050 per…