Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
commutador estrella-triangle
Electrònica i informàtica
Commutador tripolar o hexapolar de dues posicions (o dues posicions i una posició zero), que serveix per a engegar els motors trifàsics asíncrons.
Connecta les tres fases del motor, de primer en estrella i després, quan el motor ja gira a la seva velocitat, es commuta la connexió de les fases a la de triangle D’aquesta forma hom redueix la sobreintensitat de l’engegada “punta d’engegada” a aproximadament 1/3 de la que es produiria si hom arranqués directament en connexió triangle Constructivament pot tenir diverses formes rotatiu, de ganivetes, tipus contactor, etc Hi ha també diverses maneres de connexió
taxímetre
Transports
Comptador especial de què són proveïts generalment els taxis i que dóna l’import que ha de pagar el client per un servei, en funció de la distància recorreguda i de la tarifa aplicable, que consisteix en un comptaquilòmetres que acciona un comptador, mitjançant un joc d’engranatges, és susceptible d’ésser engegat en començar un recorregut i d’ésser parat en acabar-lo, de manera que no funciona quan el vehicle circula sense passatgers.
Un petit motor elèctric o de ressort permet el funcionament del taxímetre quan el vehicle, estant en servei, resta aturat Recentment han aparegut al mercat uns nous taxímetres, conceptualment i constructivament diferents dels tradicionals explicats, de funcionament electrònic i sense cap component mecànic Aquests taxímetres, que són autèntics calculadors, s’han imposat ràpidament, a causa de llur gran precisió de càlcul, exactitud i fiabilitat, d’una banda, i de la llarga durada dels seus elements i la gairebé absència d’avaries en qualsevol cas, de ràpida reparació, de l’altra
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…
tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
relé
Relé
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble.
Els relés poden ésser electromagnètics, tèrmics, electrònics, etc Els relés electromagnètics , els més corrents, consten d’un electroimant que en ésser accionat atreu una armadura mòbil, la qual amb el seu moviment provoca el tancament o l’obertura d’un o més circuits principals i auxiliars, mitjançant una sèrie de contactes Hi ha relés per a corrent continu i per a corrent altern Poden ésser constructivament de diversos tipus d’armadura articulada, de nucli desplaçable, de balancí, de disc d’inducció, de cilindre d’inducció , etc Segons llurs finalitats, poden ésser de màxima,…
transformador

Transformador trifàsic de columnes en bany d’oli, per a alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
El transformador és un element bàsic per a la utilització del corrent altern com a font d’energia pràctica, tant industrial com domèstica De fet, és un cas especial de màquina elèctrica estàtica, i per això el seu estudi pot ésser inclòs en el d’aquestes Bàsicament consisteix en dos enrotllaments, dits primari i secundari , enrotllats al voltant d’un mateix nucli magnètic , de ferro planxa magnètica El primari rep el corrent a transformar, i aquest, un cop transformat, surt pel secundari La relació entre les tensions d’entrada i de sortida és donada per la relació de transformació entre les…
rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…
màquina elèctrica

Màquina eleèctrica asíncrona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…
transistor
Tira de transistor bipolars
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’estat sòlid, basat en les propietats conductores dels materials semiconductors, que hom empra per a controlar o amplificar un corrent elèctric.
Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J Barden i W Brattain, que juntament amb W Schockley treballaven als laboratoris de la Bell…