Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
contestació
Sociologia
Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies dominants en una societat.
El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristallitzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc
contestació a la demanda
Dret processal
Escrit en què el demandat oposa excepcions o defenses a l’acció del demandant.
replicar
Respondre (a allò que sembla que no admet contestació).
desculturació
Antropologia
Procés en el qual una ètnia, un grup culturalment diferenciat o un individu pertanyent a qualsevol d’aquests perden trets culturals propis per adoptar-ne de nous o bé per entrar en un procés d’autodestrucció.
En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert
comunitat de base
Cristianisme
Petit grup espontani constituït per realitzar la fraternitat evangèlica en els diversos camps de la vida (intel·lectual, religiós, polític, etc), sobre la base d’unes raons d’afinitat (barri, ideologia, compromís polític, treball o amistat).
Algun grup arriba a la vida comuna d’altres celebren reunions freqüents Les comunitats de base nasqueren com a reacció a la manca de contacte personal en les grans parròquies urbanes i com a recerca comunitària d’un engatjament cristià concret Evolucionen constantment i semblen tendir a distingir-se dels grups de contestació i a adoptar una posició dialèctica envers l’Església oficial Han tingut molta importància als països de l’Amèrica llatina, on sovint han estat vinculats a moviments populars més o menys revolucionaris
impost sobre activitats econòmiques
Economia
Impost que té com a fet imposable la realització d’una activitat econòmica, sense una relació directa amb el resultat que se n’obtingui.
Entrà en vigor l’1 de gener de 1992 arran de la llei reguladora d’hisendes locals i els reials decrets 1175/1990 de 28 de setembre i 1259/1991 de 2 d’agost Aquest tribut local nasqué d’una fusió de les antigues llicències fiscals d’activitats industrials i comercials, la dels professionals i artistes i de l’antic impost municipal sobre la radicació La matèria imposable del tribut és bàsicament la mateixa que en el seu dia constituí la base de la llicència fiscal Per a determinar-ne la quota s’han de tenir en compte unes tarifes establertes als pressupostos generals de l’estat de cada any, on…
procediment monitori
Dret administratiu
Tipus de procediment que persegueix l’obtenció d’un títol executiu de forma immediata, en cas de manca de contestació del demandat.
excepció peremptòria
Dret processal
Excepció que hom al·lega en el judici, en el tràmit de contestació a la demanda, i que és resolta en la sentència definitiva.
rèplica
Dret processal
Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris de major quantia, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.
Com la dúplica, és un escrit potestatiu, talment que, si el demandant renuncia a la rèplica, el demandat no pot fer ús de la dúplica De forma concreta, definitiva i en paràgrafs numerats, l’escrit només pot modificar els punts i les pretensions consignats en la demanda, però no pas els que constitueixen l’objecte principal del plet
espiritisme
Esoterisme
Doctrina i moviment que es fonamenta en la creença en els esperits, llur manifestació i ensenyament.
Segons la doctrina espiritista, l’home és constituït per tres elements principals l’ànima, immaterial i immortal, el cos físic, element material, i el periesperit, amb el qual s’uneix l’ànima després de la mort esperit i hom pot comunicar-se amb els esperits de la zona terrestre a través d’un mèdium L’espiritisme representa una forma actualitzada de l’antiga pràctica de l’evocació dels morts En l’espiritisme, les ‘proves’ aportades de fenòmens que contradiuen el sentit comú o les lleis de la natura formulades per la ciència són molt poc sòlides en el millor dels casos, i la suggestió o fins i…