Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Ferran I de Nàpols.
El seu valor fou equiparat al del ral o carlí d’argent de Nàpols
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al diner valencià i al diner barceloní de Jaume I que, tipològicament, imitaven el ral provençal.
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ral provençal d’Alfons el Cast encunyat a Marsella des del 1185.
Era un diner de billó 33% d’argent i del mateix valor que el diner barceloní i aragonès d’aquest rei
coronat
Història
Dit del qui ha rebut tonsura, o sia, ordes menors.
En l’Antic Règim, per tal com tenien immunitat eclesiàstica, molts coronats, més que per vocació o per seguir la carrera eclesiàstica, ho eren per evitar la justícia civil aquest fou el cas d’uns quants bandolers catalans coneguts i gaudir de les exempcions tributàries
coronat | coronada
coronat | coronada
pilar coronat
Pilars coronats a Lo Sauze dau Lac (Provença – Alps – Costa Blava)
Gilles Péris y Saborit (CC BY-NC 2.0)
Geomorfologia
Forma columnar a l’extrem de la qual hi ha un bloc rocallós, que es forma en dipòsits d’origen morènic o volcànic, en els quals els blocs són heteromètrics i poc compactats.
Pot assolir de 20 a 30 m d’alçària L’acció de les aigües d’aixaragallament se n'emporta els fragments, però sota un bloc gros, a causa del mateix pes, el material de gra més fi resta compactat A vegades poden soscavar el bloc fins a fer-lo bascular i caure, però la columna perdura més temps Hom també les anomena demoiselle coiffée i cheminée de fée
coronat d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat per Joan I a la blanca coronada
de billó encunyada a Perpinyà i a Girona.
Aquest rei li assignà una valor de 4 diners, una talla de 144 per marc i 5 diners de llei També féu encunyar el doble coronat i el mig coronat
merlet
El castell de Montgrí, coronat per merlets
SBA73 (CC BY-SA 2.0)
Arquitectura
Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.