Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits…
coronel
Història
Militar
Als s. XVII i XVIII, a Barcelona i, durant la guerra de Successió, també a Palma (Mallorca), cap de la host ciutadana anomenada, per això, la Coronela
.
A Barcelona el càrrec era vinculat al conseller en cap de la ciutat
tinent coronel
Història
Militar
A l’exèrcit espanyol, cap o oficial superior militar entre el comandant i el coronel i la divisa del qual són dues estrelles de vuit puntes.
Té al seu càrrec el comandament dels batallons, o bé ocupa un lloc destacat en les unitats del tipus del regiment sota dependència del coronel
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya…
coronela
[en desús] Muller d’un coronel.
regiment
Militar
Unitat de la mateixa arma, comandada per un coronel.
Més administratiu que tàctic, ha variat la composició segons el país, l’època i els tipus de tropa, i oscilla normalment entre un i tres batallons El seu origen és francès, fou imposat a l’exèrcit espanyol per les ordenances del 1703 i el 1707 i es conserva llevat del cos de paracaigudistes i de la guàrdia civil
fuseller vermell
Història
Militar
Membre dels dos regiments de tropa lleugera catalana de setze a trenta-sis anys.
Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès
capità de navili
Història
Transports
En les marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de capità de fragata i inferior al de contraalmirall.
Equival al grau de coronel de l’exèrcit de terra
capità de fragata
Història
Transports
En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de capità de corbeta i inferior al de capità de navili.
Equival al grau de tinent coronel de l’exèrcit de terra
brigadier | brigadiera
Militar
Denominació que rep el general de brigada en molts exèrcits.
Antigament, en l’exèrcit espanyol, tenia un grau, en el cos d’oficials generals, superior al de coronel i inferior al de mariscal de camp