Resultats de la cerca

Es mostren 91 resultats

anar de costelles

Anatomia
Caure de costat.
Gran enciclopèdia catalana

estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles

© fototeca.cat

Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les…
Gran enciclopèdia catalana

diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques

© Fototeca.cat

Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i…
Gran enciclopèdia catalana

escopinya

Escopinya

© C.I.C. Moià

Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són…
Gran enciclopèdia catalana

costellada

Alimentació
Menjada de costelles.
Gran enciclopèdia catalana

intercostal

Anatomia animal
Situat entre les costelles.
Gran enciclopèdia catalana

múscul serrat inferior

Anatomia animal
Múscul prim, aplanat, quadrilàter, més ample que el seu homònim superior; té l’origen intern en les apòfisis espinoses de les tres primeres lumbars i de les dues darreres dorsals.
Les fibres prenen una direcció ascendent dividides en quatre digitacions d’amplada desigual que s’insereixen en el cantell inferior i en la cara externa de les quatre darreres costelles És un dels músculs que intervenen en l’espiració, i actua abaixant les costelles
Gran enciclopèdia catalana

dors

Músculs de la regió dorsal; 1, múscul trapezi; 2, múscul deltoide; 3, múscul infraespinós; 4, múscul rodó; 5, múscul tríceps branquial; 6, múscul dorsal ample; 7, aponeurosi lumbo-dorsal; 8, múscul gluti mitjà; 9, múscul gluti major; 10, cresta ilíaca; 11, múscul oblic major de l’abdomen; 12, espina de l’omòplat; 13, múscul espleni; 14, múscul esternoclido-mastoïdal

© Fototeca.cat

Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les…
Gran enciclopèdia catalana

entrecostella

Anatomia
Espai entre dues costelles contigües.
Gran enciclopèdia catalana

costella

costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home

© Fototeca.cat

Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’…
Gran enciclopèdia catalana